diumenge, 26 de juny de 2011

Gràcies a totes eixes persones que s'han alegrat de vore el llibre i ens ho han transmés

Han sigut moltes les persones que ens han transmés que s'han alegrat molt per la publicació d'Alboraia. Memòria Gràfica I. Quan dic moltes, i ací parle en el meu nom, com a Agustí, podria dir que moltes més de les que a priori es podria esperar.

Crec que hem tocat la fibra sensible de molta gent. El llibre que Cristòfor Martí i jo hem publicat crec que ha aconseguit que molta gent se senta important. Part d'un tot, que és Alboraia. Molta gent ha vist els carrers, les festes, els llocs que han format part de la seua vida, i s'ha sentit part del conjunt, d'Alboraia.

Altres persones han trobat fotos de son pare, germans, tios... que no tenien. Unes altres persones han pogut conéixer millor com era Alboraia no fa tant de temps. I molts s'han vist formant part del poble a través de moments de la seua vida.

Per totes estes coses, Cristòfor Martí i jo continuem treballant. El segon volum eixirà més prompte que tard. Dir-vos que ja tenim prou noves aportacions de gent que ha volgut col·laborar. La vostra col·laboració, ajuda, felicitació... és un revulsiu per continuar treballant en fer poble.

diumenge, 15 de maig de 2011

Introducció del llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica'

La fotografia té molta història a Alboraia. Som un poble gran i un poble on la gent que ha pogut s’ha fotografiat en moments claus de la seua vida. Festes, celebracions familiars i amb amigues i amics. Per això, afortunadament, hui tenim un bon bagatge fotogràfic de tot el segle XX, i inclús de finals del XIX. De persones, de fets importants, del Barranc de Carraixet, de l’horta i dels distints nuclis de població.

Este llibre que el lector té a les seues mans va nàixer d’una conversa entre el difunt Miguel Alemany i jo. Féiem en el Periòdic d’Alboraia la secció ‘Els nostres avantpassats’, amb fotos del poble, i una vegada es va deixar de fer, vam decidir impulsar un llibre de fotografies per a continuar amb allò que veníem fent i que ens agradava. Per diferents circumstàncies, el projecte es va quedar paralitzat, encara que afortunadament, vaig trobar-me en el camí amb Cristòfor Martí, a qui ja coneixia, i que també tenia una idea semblant.

Alboraia. Memòria Gràfica I té distints objectius. Per una banda mostrar com era Alboraia en el passat. Per a saber on anem, és important saber d’on venim. Alboraia és un poble dels més importants de la comarca de l’Horta. Abans i ara. El nostre paisatge ha sigut i és un dels millors exemples d’allò que coneixem com a horta de València, un dels senyals d’identitat que ens enorgulleixen com a valencians i valencianes i que Alboraia representa d’una forma magnífica. Eixa horta que hui es veu seriosament amenaçada per distints factors i que en les fotos del llibre veurem com ha evolucionat, forma part del ser més íntim d’Alboraia.

També hem pretés que molta gent puga tindre un record, un espill on mirar-se. No obstant, volem adertir que Alboraia. Memòria Gràfica I és una visió parcial dels autors. Ens hem basat en les nostres vivències personals, els nostres records, els nostres coneguts i amics, i també hem intentat incorporar al llibre a totes aquelles persones que, coneixent el projecte, han tingut interés, temps i mitjans per a aportar fotografies. A totes estes persones i moltes altres que ens han ajudat a impulsar el llibre, gràcies.

També volem demanar perdó a totes les persones, si n’hi ha, que puguen sentir-se ofeses per qualsevol motiu, des de no haver aparegut en el llibre, estar identificades erròniament o no voler aparéixer. Hem intentat parlar amb tot el món possible per a solucionar estos quefers i hem pensat que la voluntat de fer el llibre amb l’aportació de tots els alboraiers i alboraieres era el més important. En eixe sentit, s’ha intentat que totes les persones tinguen el mateix protagonisme i importància. Per això volem comentar que el fet que unes fotos siguen més grans que altres obeeix a criteris de maquetació i d’espai. També volem demanar disculpes a les persones que, potser esperaven que les seues fotos isqueren més representades al llibre. El lector ha de pensar que les imatges que hi ha al llibre s’han hagut de triar entre més de 5.000, i la selecció no ha sigut fàcil. A més, en el moment de tancar l’edició, continuàvem rebent aportacions.

Col·leccions fotogràfiques

La primera de les col·leccions fotogràfiques del llibre és la de Toribio Sellés Calvo, que data de 1928 i principis dels anys 30. Veiem realitats molt diferents a les de hui. Per exemple camps d’arròs en la zona pròxima a la mar i carrers que han canviat prou al llarg de 80 anys: el carrer de l’ajuntament no arribava més enllà de l’encreuament del carrer Cabanyal. El llegat de Toribio ens mostra nevades en l’horta, barques navegant pel barranc de Carraixet, cases totalment reconeixibles i barraques, moltes barraques. Algunes d’elles són de la partida del Miracle.

Un altre aspecte important de la seua col·lecció són les festes religioses i especialment les processons. També hi ha una foto d’algunes de les eleccions de la II Repúblic i fotos d’alguns carrers totalment reconeixibles com ara Abadia, Miracle i Miraculosa, a més de la Plaça i l’església. La vida social de Toribio Sellés, en festes i celebracions distintes a Alboraia, també queda reflectida en les fotos de la seua col·lecció.

Una altra col·lecció important és la de Miguel Senent, cronista del poble i fill predilecte d’Alboraia. La seua col·lecció arranca cap a 1940, i igual que Toribio, les seues imatges són d’una gran qualitat. Podria dir que moltes d’eixes fotos s’han fet amb voluntat de fer història. No m’entra en el cap si no, perquè eixa obsessió en fotografiar els carrers, les places, les festes, des de distints punts de vista, mostrant tots els matissos. Són fotos artístiques, però també documentals d’una època. Crec que a Miguel Senent Alboraia no li podrà agrair mai la seua aportació i des d’ací el meu modest agraïment. Gràcies a Conxa Capilla per la cessió de les fotos.

Una altra col·lecció més recent, però no menys important és la de José Serra pare i fill. Algunes de les fotografies que hi ha al llibre són fetes per ells, tot i que no ho pose per raons d’espai, de no poder saber amb certesa si són seues o no, o perquè les imatges que han arribat a les nostres mans són ja còpies. També és important la col·lecció de Josep Dolç, tant el pare com el fill (entre els anys 50 i els 90), i la de Vicente Carrión (un seguit de fotos de finals dels anys 70 i principis dels 80). Els agraïm la seua participació desinteressada.

I una altra de les fonts d’informació gràfica, potser la més important i la més coneguda, són els veïns i veïnes d’Alboraia. Fotos familiars, festives, en el treball, en tots els moments de la vida. D’entre estes fotos, algunes són fetes a estudis de la ciutat de València, molt diversos, per la qual cosa, per no oblidar-me’n d’algun, no en citarem cap. En futurs treballs sobre Alboraia, fets amb més temps i recursos, haurem de fer el treball, necessari, de reconéixer també l’autoria de les fotografies.

Miguel Alemany, activista cultural

També m’agradaria recordar la gran tasca del meu amic Miguel Alemany Calasanz, el tio Micalet, per a fer possible este llibre. El seu treball en el Periòdic d’Alboraia el va fer junt a Remedios Ros de forma desinteressada. Durant molts anys els dos ens han mostrat com havia sigut el nostre poble. Este llibre és la plasmació en un únic document d’una part d’eixe excel·lent treball en què jo també vaig col·laborar alguns anys. Este llibre aporta fotos i materials nous.
Volguera donar les gràcies a les vora 100 persones que han cedit les seues fotos personals. Una part de la seua intimitat, la seua vida i la dels seus avantpassats està en les pàgines d’esta publicació. La il·lusió de moltes persones en buscar les fotos i facilitar-nos-les ha sigut un revulsiu per a treballar i intentar no defraudar-les.

A banda, agraïsc d’una manera molt especial l’esforç de l’altra persona que ha col·laborat en fer possible este llibre, Cristòfor Martí, sense la col·laboració del qual Alboraia. Memòria Gràfica I no hauria vist la llum. Igualment vull donar les gràcies a altres persones que han fet treballs importants de divulgació del nostre poble des de distints punts de vista. Les seues aportacions m’han ajudat a tindre una visió més global i crec que més plural del nostre poble. En este grup hi ha persones que he pogut conéixer i altres que per diferents circumstàncies no: Miguel Senent, Enric Climent, Francesca Peris, Inma Rubio, Josep Vicent Aguilar, Encarna Dolz, María José Aguilar, Laura Rubio, Vicent Sanhermelando, Eduard Monrós, José Llistar, Víctor Panach, Josep Vicent Marco, Inmaculada Roig, Vicent Ruix, Xavier Albiach, Mercé Dolz, Francesc Bayarri, Francesc Cardells, José Luis Miralles, Rosa Albiach, Vicent Hurtado, Joan Dolç, Josep Peris Aragó i Amparo Gimeno entre d’altres persones que segur que no he citat i a les quals demane perdó per anticipat.

També totes les persones que m’han ajudat a conéixer el meu poble des d’una altra vessant diferent, però no menys enriquidora: Francesc Navarro, Frederic Llistar, Mábel Redondo i Lluís Fontelles, entre d’altres. I igual les moltes persones amb qui he parlat al llarg d’estos anys, i que m’han aportat punts de vista molt diferents.

Capítol a banda mereixen les persones que han fet possible amb el seu suport aquest llibre, i especialment els meus pares, Agustín i Carmen; els meus tios, Conxa i Paco; els meus sogres, Manuel i Maruja; els meus fills, Bernat i Irta; i la meua dona, Àngels. A vosaltres vos demane disculpes per tot el temps que vos he furtat per a dedicar-lo a Alboraia. Memòria Gràfica I.

Durant el treball d’escaneig de fotos, ens hem trobat que molta gent nascuda a Alboraia, i amb família ací, per diferents circumstàncies, ha emigrat i vol conservar un record del seu poble. Persones de la meua edat, en tinc 33, que se n’han anat a uns altres pobles a formar la seua família. També gent que ha fet la seua vida a l’estranger, i que ha tornat al seu poble per a viure la jubilació, i que vol que els seus fills, néts i besnéts, criats a unes altres terres, tinguen un record i coneguen Alboraia.

Un record

Tinc una esperança. Que el llibre puga transcendir el temps i ser un capítol important de la història col·lectiva d’Alboraia. Fent el llibre hem anat a escanejar fotos a casa de moltes persones. I ens hem trobat una litúrgia relativament pareguda. Una caixeta, normalment de metall, guardada en un lloc segur, on estaven guardades les fotografies i altres records molt personals de les famílies, la seua intimitat, les imatges dels pares, iaios, els records més preats. Normalment entre eixes fotos, eixos anells, eixos documents d’identitat, també hem vist uns llibrets, i un que m’ha cridat l’atenció especialment. Es féu amb motiu del Centenari del Miracle dels Peixets, que va tindre lloc l’any 1948. Per a moltes persones ha degut tindre un valor especial en la mesura que l’han volgut conservar, a pesar de què les caixes metàl·liques amb fotografies han patit l’esporgament lògic d’una o dues generacions. Doncs bé, m’agradaria que quan passen 50, 70 anys, i altres persones investiguen el que nosaltres vàrem fer, en què pensàvem, el que volguérem fer, qui érem, puguen trobar-se este llibre entre els objectes que la gent ha considerat valuosos. Serà senyal que per a les persones ha tingut un valor important, i per això han decidit conservar-lo, com un record personal seu, de la seua família, i al mateix temps, del seu poble. Dels carrers en els que varen viure, aprendre, fer festa, jugar, estimar, i on varen nàixer i morir, on van completar el recorregut de la vida, ells, els seus familiars, els seus amics i els seus veïns. Eixe ha sigut també un dels motius de fer este llibre. Em ve a la ment el record de moltes persones que vaig conéixer i que ja no viuen i que hagueren volgut ser part d’este llibre. També hem pensat que és un homenatge a elles.

Fer poble

Em considere part d’un grup gran de persones d’Alboraia que han tingut i tenen la voluntat de fer poble i desinteressadament han contribuït a què Alboraia siga envejada per moltes coses, i una d’elles és per la seua intensa vida associativa i la capacitat de preservar la seua identitat. En una conversa amb Enrique Fort a principis de l’any 2006, quan ell era president de la Societat Musical d’Alboraia i jo l’estava entrevistant, em va dir que la Societat Musical organitzava eixe any el Centenari com un impuls a l’associació; i que ell, en nom de la Junta Directiva, se sentia molt orgullós d’encapçalar amb el seu esforç i treball aquella idea compartida per molts socis. Una de les seues motivacions era per al present: dignificar, donar a conéixer, reconéixer més encara la Societat Musical; i una altra era per al futur, que les persones de demà saberen que s’havia celebrat un Centenari i que moltes persones s’esforçaren en organitzar-lo amb il·lusió, treball i esperança d’un poble millor i més culte. Ens vam emocionar, com ara en recordar aquell moment, i pense que, amb este llibre, Cristòfor Martí i jo hem intentat fer el mateix per al nostre poble. Divulgar, dignificar i guardar memòria. Per al present i per al futur. Fer poble. Per a la gent d’ara, i per a la que viurà.

Eixa feina feta per la Societat Musical és la que moltes altres associacions i persones d’Alboraia fan i continuaran fent, una tasca que a tots ens acaba costant diners i esforços, no sempre reconeguts, però que les persones fem amb una gran il·lusió i perquè creiem que cal. Sempre buscant un poble millor, cadascú des de la seua experiència i el seu punt de vista. En este camí i com un pas més, situem nosaltres el llibre que el lector té a les seues mans.

Com que treball està encetat i ja és llarg i ample, esperem que el llibre contribuïsca a eixamplar-lo un poc més. I també, que en els pròxims temps puguem continuar allargant el camí amb molts més volums d’Alboraia. Memòria Gràfica. És el nostre compromís. Com deia el poeta Vicent Andrés Estellés: Assumiràs la veu d’un poble/i serà la veu del teu poble/i seràs, per a sempre, poble...

Agustí Hernàndez Dolz
agustihernandez@hotmail.com
Alboraia, 11 d'abril de 2011

dijous, 12 de maig de 2011

Presentació llibre hui en el Mercat Municipal

Gràcies a totes les persones que ens han mostrat el seu suport pel llibre. Recomforta molt.

dissabte, 7 de maig de 2011

Presentació llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica I' a l'Auditori Municipal

Gràcies a tots i totes! Ens comencen a arribar felicitacions per tots els cantons. Fer poble, per al present, i per al futur. Per a les persones de hui, i les que viuran.

dijous, 5 de maig de 2011

Presentació llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica'. Auditori Municipal. Dissabte 7 de maig. 20 hores

Ha arribat el moment. Presentem el llibre que tant hem desitjat. A nosaltres ens agrada com ha quedat, però la valoració final és la que hauran de fer els veïns i veïnes.

Vos esperem el pròxim dissabte 7 de maig, a les 20 hores. Auditori Municipal.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Algunes fotos de les que no fa tant de temps

En el llibre no posarem esta fotografia, però ens pot servir com a exemple de quant ha canviat Alboraia en molt poc de temps. Esta foto està feta cap a 1999, és a dir, fa 12 anys, aproximadament. El camí vell de Tavernes, hui carrer Corts Valencianes.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Gràcies a les aproximadament 100 persones i famílies que han cedit fotos per al llibre fins ara

Ja hem arribat a una xifra màgica. Ja són més de 100 les famílies i/o persones que han cedit fotografies per al pròxim llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica'. A totes i tots, moltes gràcies. Farem un treball digne gràcies a vosaltres.

Si creus que tens algun material interessant, ens el pots enviar per correu i ja et contestem, a:

alboraia.memoria@gmail.com

Fotografia: Ramon Peña Bayarri i Filomena Aguilar Monzó, família llauradora de la partida de Savòia, abans de la Guerra.

divendres, 11 de març de 2011

Presentació del projecte 'Alboraia. Memòria Gràfica' al Teatre l'Agrícola dijous 10 de març

Dijous 10 de març, al Teatre l'Agrícola, Cristòfor Martí i Agustí Hernàndez van presentar el projecte 'Alboraia. Memòria Gràfica'. A l'acte organitzat pel Bloc d'Alboraia i on es presentava 3 llibres i es donava tres premis, hi havia més de 100 persones. Gràcies per la fotografia a Josep Antoni.

dimecres, 9 de març de 2011

Aportacions de fotos: persones de les partides de Calvet, del Mar, Massamardà i Savòia; i de la Plaça de la Constitució. Gràcies!

Diverses famílies d'Alboraia ens ofereixen fotografies més que interessants. Famílies que han viscut a cavall entre el poble i l'horta, entre la partida de Calvet i la part nord del nucli d'Alboraia. Altra en la partida de la mar, una tercera en l'horta de Sabòia, una quarta a la Plaça de la Constitució i finalment una altra de la partida Massamardà. Fotos de zones molt diferents del nostre poble. Al nord i al sud del Carraixet.

Xe, que estem molt contents. Gràcies a totes i tots. Anem a fer un llibre que serà el vostre llibre.

diumenge, 6 de març de 2011

Avanç de presentació 'Alboraia. Memòria Gràfica' en la Falla del Poble, divendres 4 de març

Divendres 4 de març Cristòfor Martí i Agustí Hernàndez Dolz van fer novament un avanç de presentació del seu pròxim llibre: 'Alboraia. Memòria Gràfica'. Va ser en la Falla del Poble, en un ambient molt distés.

dilluns, 28 de febrer de 2011

Hui eixim en el Levante, pàgina en valencià

L'enllaç de la notícia:

http://www.levante-emv.com/panorama/2011/02/28/alboraia-recupera-memoria/786454.html

diumenge, 27 de febrer de 2011

Avanç de presentació del llibre en l'Escola d'Adults i el Centre Cívic Patacona

Tenim previst un avanç de presentació del llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica' en l'Escola d'Adults (divendres 11 de març) i en el Centre Cívic Patacona (dijous 17 de març).

T'esperem.

divendres, 25 de febrer de 2011

Enllaç de la notícia de Canal 9 on eixim explicant el projecte

Podeu veure la notícia en el següent enllaç:

www.rtvv.es/va/valencia/Dos-veins-dAlboraia-recullen-municipi_3_433786660.html

dijous, 24 de febrer de 2011

Avanç de fotografies del passat 24 de juny

Cristòfor Martí i Agustí Hernàndez, en l'avanç del llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica' que es va fer el passat 24 de juny en el Teatre Municipal l'Agrícola.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Avanç del llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica' a la Unió Democràtica de Pensionistes d'Alboraia

La presentació ha sigut esta vesprada, cap a les 18.30 hores. En cinc minuts Cristòfor Martí i Agustí Hernàndez han presentat la seua idea davant d'un centenar de persones. Gràcies a totes i tots pel vostre temps, hem interromput el bingo.

dissabte, 19 de febrer de 2011

A escanejar fotos antigues d'Alboraia

Esta setmana que hem deixat enrere he escanejat fotografies de diverses persones d'Alboraia. Materials inèdits per al llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica', materials que ens remeten als anys 40, sobretot. Fotografies variades, en el poble.

La setmana que iniciem dilluns tinc per davant sis o set col·leccions de fotografia a la vista. Es barreja el poble i l'horta, encara que les més destacades seran, sense cap lloc a dubtes, les imatges del paisatge urbà d'Alboraia-nucli.

Volem que el llibre siga variat, i que en ell estiga l'horta de Masquefa, Calvet, Vera, Massamardà, Savòia, Miracle, Desemparats i la partida de la Mar. També Saplaya, Patacona i el nucli d'Alboraia. I estaran totes estes zones.

Si creus que tens materials interessants per a este treball, pots enviar un missatge a alboraia.memoria@gmail.com i ens posarem en contacte amb tu.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Avanç del llibre de fotos antigues (al Saló de Plens Ajuntament, 10-2-2010)

Dijous 10 de febrer, Cristòfor Martí i Agustí Hernàndez van fer un tercer avanç del llibre. En aquesta ocassió l'acte va tindre lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Alboraia, amb la presència de vora 40 persones que es van interessar pel projecte. Algunes d'elles s'han compromés en col·laborar aportant fotografies antigues destacables.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Projecte de llibre 'Alboraia. Memòria Gràfica', que es publicarà durant aquest any 2011

Fer un llibre que perdure en el temps. Un dels objectius que Cristòfor Martí i Agustí Hernàndez s'han plantejat amb la publicació "Alboraia. Memòria Gràfica' és fer un treball que puga trascendir el temps i que totes les persones que viuen al nostre poble puguen sentir com a propi. Dels que viuen a Alboraia, han viscut o dels que viuran. Un motiu pel qual sentir-se orgullosos de ser alboraiers i alboraieres.

"Perquè tenim uns bons materials fotogràfics. La col·lecció de Toribio Sellés Calvo, amb fotografies de l'Alboraia de la década dels anys 20 del segle passat; i les aportacions de persones del nostre poble; ens dibuixen un poble ric, variat, que ha anat canviant, i on el seu paisatge també ha evolucionat. Vorem una horta de marjal i de secà; i una horta de regadiu. Un poble on només vivien unes 4.000 persones i una horta on pràcticament totes les cases estaven habitades", va dir un dels autors, Agustí Hernàndez.

El llibre suposa també la continuació dels treballs previs que altres persones interessades per Alboraia han anat fent. A totes elles, gràcies.

Alboraia mereix la pena.